Germanor Penitencial del Perdó

Any de Fundació: 1956

Seu Canònica: Santa Església Cocatedral de Sant Nicolás de Bari

Imatges:

Grup Escultòric del Crist del Perdó: Santíssim Crist del Perdó • Germans Blanco 1956. Lladres  Dimas i Gestes • Germans Blanco 1956.

Imatge Mariana: María  Medianera de totes les Gràcies • Anònim 1957

Escut:

Està conformat pel seu eix central per la Santa Cruz. En la part inferior trobem el símbol de l'Alfa i l'Omega. I en el creuer de la creu trobem un  Crismón, significat de les primeres comunitats Cristianes, i que fa referència directa a Crist.

Indumentària:

És tradicional d'aquesta Germanor portar túnica de  arpillera i antifaç color negre. Donada l'austeritat del seu abillament, sobre l'antifaç porten la medalla de la corporació, una creu amb cordó roig i a la cintura una corda d'espart entrellaçada. Es completa amb guants blancs i calçat negre, encara que és tradicional que gran part dels seus participants vagen descalços.

Història:

En el si de la Congregació Mariana d'Alacant, l'any 1956, es constitueix aquesta Germanor impulsada pel molt volgut i recordat Pare  Fontova, a qui Alacant ha dedicat, en aquest any 2000, una Plaça enjardinada en el barri de Sant Blas.

Els Estatuts van ser aprovats el 17 d'Abril de 1957 i on es feia constar que es constituïa per a commemorar amb exemplaritat penitencial i vertader esperit cristià, la Sagrada Passió del nostre Senyor Jesucrist durant les solemnitats de la Setmana Santa, evitant sempre vanes ostentacions. Per això, aquesta Germanor, és juntament amb la Bona Mort, una de les més austeres i recollides de la Setmana Santa alacantina

D'estil auster i penitencial, els seus components visten túnica de jute,  capirote negre i sandàlia creuada de jute, portant pesades creus i torxes. Durant el recorregut els germans van resant el sant rosari, dotant a la processó d'un marcat estil de silenci i recolliment. La imatge de la Verge va tindre l'advocació de la “Corona d'Espines”, processionant amb la germanor del mateix nom (en l'actualitat amb la denominació de Gran Poder i Esperanza) l'any 1942, gràcies a la donació efectuada per la família  Salvetti. A la fi dels 50 la talla passaria a la germanor del Perdó que optaria pel canvi en l'advocació, passant-se a cridar María  Medianera de Totes les Gràcies.

 En mancar d'una seu i església que els acollira, durant el període 1976-1983 participaria en un únic festeig processional que eixiria de la parròquia de María Auxiliadora i en el qual participaria també la Germanor del Gran Poder i el Sant Sopar d'Alacant. A partir de 1983, estableix la seua seu en la S. I. Cocatedral de Sant Nicolás de Bari, processionant novament de manera independent