Real i Molt Il.lustre Germanor Sacramental del Santíssim Crist de la Mar, La Nostra Senyora dels Dolors Coronada i Sant Joan de la Palma
Any de Fundació: 1917
Seu Canònica: Basílica de Santa María
Imatges:
Santíssim Crist de la Mar • Antonio Castillo Lastrucci 1942.
La nostra Senyora dels Dolors Coronada • Anònim Napolità S.XVI.
Sant Joan de la Palma • Antonio Castillo Lastrucci 1942.
Escut:
Des de la part inferior s'erigeix l'escut de la Basílica de Santa María, seu canònica de la corporació coronades per l'escut Pontifici, símbol de la dignitat Basilical d'aquesta església vinculada a la Santa Seu i a La seua Santedat el Papa. Sobre ella trobem com a eix central l'escut primitiu de la corporació i actual Germanor Matriu compost per cor traspassat per un punyal, símbol dels set dolors de la Verge, una palma en record de Sant Joan Evangelista i flanquejat per la creu de calatrava flordelisada en record als sagrats titulars. A l'esquerra d'aquest, dins d'una cartel·la i sobre el fons Blau Alacant corporatiu de la Germanor, la imatge de la Santa Faç entre núvols que representen el Miracle de la Llàgrima, corresponent a l'escut de la Germanor Sacramental del Santíssim Crist de les Penes i la Santa Dona Verónica. A la seua dreta, sobre el fons malva corporatiu, el Sant Calze de la Germanor Sacramental de Jesús en Samaria, Santa Oració en l'Hort i Santíssima Verge de la Pau. Sobretot això, una filacteria resa el lema de la Germanor matriu “Ad maiorem Dei gloriam et Beatae Mariae Virginis” (A la major Gloria de Déu i de la Benaurada Mare de Déu), que és el lema de la compañía de Jesús. I en la filacteria inferior, la data fundacional: MCMXVII (1917).
Indumentària:
És tradicional d'aquesta germanor portar vesta i antifaç de color blanc amb l'escut de la corporació brodeu. Sobre la cintura es col·locarà un cíngulo de abacá, complementat amb guants, calcetins i calçat blanc juntament amb la medalla de la Germanor. Distintiu d'aquesta Germanor és portar una palma entre els seus germans de fila, seguidors de Sant Joan de la Palma, deixeble estimat.
Història:
El Pare Jesuïta Rafael Esplá Rizo fonga l'any 1917 la Confraria de la Verge Dolorosa en el Convent del Carmen de l'alacantí barri de Santa Cruz, tenint la seua primera eixida processional en 1918 processionant una bellíssima Dolorosa de l'imatger Sr. Francisco Salzillo que el seu fundador regalara als integrants de la germanor i que es trobava al culte a l'església del convent del Carmen.
A l'any següent, en 1919, el Pare Esplá continua transmetent la seua il·lusió als joves integrants de les Congregacions Marianes de Sant Lluís Gonzaga i de Sant Estanislao de Kostka per la confraria recentment creada animant-los a formar part activa d'aquesta. Dins d'ella, apareixen els “sanjuanistas” o devots de Sant Joan Evangelista i els “Lluïsos” devots de la Dolorosa. Aqueixa devoció per Sant Joan va tindre com a resultat la inclusió del deixeble estimat en la germanor.
La nit de l'11 de Maig de 1931, enmig de grans moviments anticlericals que es van viure a la ciutat d'Alacant, es produirà la desgràcia més important en la història de la confraria: un grup d'incontrolats incendien l'Església del Carmen i amb ella, igual que va succeir en milers d'esglésies en tota Espanya, van cremar les imatges de la Dolorosa i de Sant Joan Evangelista, així com tots els seus estris.
Pràcticament, la confraria queda dissolta i fins al final de la ja imminent Guerra Civil no tornarà a processionar. No obstant això, els seus integrants prosseguiran amb el culte als seus titulars en la clandestinitat fins al final de la guerra.
En 1940, la Germanor es reorganitza. Els supervivents de llavors tornen a reunir-se amb més il·lusió, si cap, que la primera vegada i parlen de tornar com més prompte millor a donar vida a la congregació i culte als seus antics patrons. El dia 31 de Març de 1942, la nova Dolorosa, una talla napolitana de finals del s. XVI rescatada d'un incendi en el nord d'Espanya, torna a eixir de nou sola, ara des de l'Església de Santa María, a càrrec dels PP. Jesuïtes.
En 1943 arriben a Alacant des del taller de Sr. Antonio Castillo Lastrucci de Sevilla les imatges del Santíssim Crist de la Mar i de Sant Joan Evangelista, que adopta el sobrenom de Sant Joan de la Palma. Des d'enguany, ininterrompudament, acompanyaran a La nostra Senyora dels Dolors en l'Estació de Penitència de la confraria.
Cal destacar també el valuosíssim conjunt de pal·li i mantell de la Verge dels Dolors, que és conegut popularment com "dels coloms", dit així per portar brodat, a més d'una infinitat de filigranes, un delicat joc de 43 coloms brodats en plata amb les ales a l'aire subjectes per molls. Mesura 5 metres de llarg per 4’5 d'ample i quan és mogut pels portants produeix l'efecte en els coloms d'anar volant, batent les seues ales.
La germanor va celebrar el seu centenari l'any 2017, sent la seua Dolorosa coronada canònicament i rebent els títols de "Real" i "Molt Il·lustre".
Aportació musical a la Setmana Santa.
- Crist de la Mar • Bernabé Sanchís Sanz. Dedicada a la Germanor del mateix nom. Any 2002.
- Havanera dels Dolors • Lletra de Fernando Candela. Música de C.J. Gómez. Dedicada a la imatge mariana de la Germanor del Crist de la Mar i Ntra. Sra. dels Dolors. Any 2006.
- Verge dels Dolors Coronada • Abel Moreno Gómez. “Marxa de processó dedicada a la Verge dels Do- lords de la Germanor del Crist de la Mar d'Alacant en la seua Coronació”. Partitura amb data 30 de setembre de 2017.
- Reina de Santa María • Rubén Jordán Flores. “Marxa himne composta per a la coronació de la imatge de Ntra. Sra. dels Dolors.” Partitura amb data manuscrita de 30 d'agost de 2017.